LA FUNDACIÓ

Entitat constituïda el maig de 2002 i inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el núm. 1672,  té, de conformitat amb els seus Estatuts, les finalitats següents:

… l’estudi, la difusió del coneixement, la valoració social, la conservació i la rehabilitació del Patrimoni Monumental Fortificat construït a Catalunya entre 1500 i 1945… La Fundació realitza les seves activitats principalment a Catalunya, amb la possibilitat de poder-les ampliar, de manera directa o mitjançant conveni, a altres comunitats de l’Estat o a l’estranger”.

En compliment de les finalitats mencionades, la Fundació realitza les següents activitats:

  1. Duu a terme un estudi tècnic i històric profund dels monuments militars, moderns i contemporanis, conservats en l’actualitat a l’espai cultural català; en especial, els ubicats al Principat.
  2. Difon els resultats de l’estudi anterior mitjançant tot tipus de publicacions i suports de caràcter divulgatiu i didàctic. En la mateixa línea, la Fundació promou jornades, cursos i altres activitats culturals encaminades a la difusió del coneixement del Patrimoni Monumental Militar de Catalunya. Tot això sempre a fi d’aconseguir el reconeixement i la valoració social que condueixin a la protecció efectiva d’aquest patrimoni.
  3. Genera i gestiona diferents activitats en l’àmbit del turisme cultural, que col•laboren al coneixement i a la conservació dels monuments militars en les seves millors condicions d’autenticitat.
  4. Col•labora amb aquelles entitats públiques o privades en l’espai administratiu del qual radiqui qualssevol dels béns culturals constitutius del Patrimoni Monumental Militar de Catalunya, es trobin o no sota la seva gestió directa i les assessora, mitjançant els convenis oportuns.
  5. Promou el bescanvi d’experiències entre els gestors de monuments militars que, si bé estan situats sota diferents administracions, es troben units per una trajectòria històrica en comú. En la mateixa línea preconitza tant la difusió publicitària col•lectiva d’aquests com la seva interpretació segons un context didàctic comú. Tot això fruit de la decidida vocació de col•laboració transfronterera que caracteritza la Fundació.

ELS MONUMENTS MILITARS COM A BÉNS CULTURALS

La consideració de béns culturals aplicada a les obres defensives construïdes per  l’enginyeria militar al nostre país és recent. El famós decret aprovat el 1949, va ser un primer pas ambigu en una direcció clarament medievalista, que no contemplava de forma concreta les obres baluardades i encara menys les posteriors. La llei del Patrimoni Històric Espanyol de 1985 i la posterior llei autonòmica de 1993, varen corregir les ambigüitats del decret de 1949 però, així i tot, la protecció realment efectiva, aquella que proporciona la societat, encara no s’ha materialitzat.

Una conseqüència de la novetat abans esmentada, podria ser la dificultat existent en assimilar com a béns culturals als monuments militars de Catalunya; cosa que, sens dubte, va facilitar l’ús alternatiu mitjançant actuacions de naturalesa irreversible. Actuacions que, paradoxalment, varen ser animades pels qui, creient de bona fe salvar de la ruïna uns testimonis del nostre passat, ens varen llegar, en realitat, uns monuments d’una interpretació integral impossible.

Per això, avui la propietat dels monuments militars, tant pública com privada, ha de ser sensible a la conveniència de mantenir una actitud prudent davant d’aquelles actuacions que poguessin alterar les seves característiques documentals i didàctiques, en altres paraules, la seva autenticitat. Encara no existeix, en l’imaginari cultural del País, un espai suficientment ampli i sòlid per als seus monuments militars i no seria honest privar-los de la protecció d’una opinió pública correctament informada. 

Avui, quan la despesa irreflexiva ha donat pas a l’austeritat forçosa, el procés ha quedat en suspens i això permet un compàs d’espera. Potser així el nostre missatge podrà arribar a un sector més ampli de la ciutadania, difonent, abans que s’esvaeixi, el valor que, com a bé cultural, ostenta el Patrimoni Monumental Militar de Catalunya. No oblidem que: “El valor intrínsec com a bé cultural d’un monument es dilueix en la mesura que l’actuació que s’hi dugui a terme desvirtuï la seva naturalesa de testimoni, tan fidel com sigui possible, de l’objectiu pel qual va ser construït.”